dilluns, 25 agost de 2014

Kiran Moorty

En Felix ha renunciat a jugar a ser dinosaures, perquè jo deixés de pensar que tenia el cor trencat. Li he dit que no teniem que fer tant d'esforç... i llabors m'ha dit: Doncs sigues el Mag Merlí, i la seva disfressa de pterodàctil desapareixerà, el seu acordió desapareixerà, i ell desapareixerà... 

Màgia potàgia... Pota de cabra... (avui no ha funcionat.... potser aviat... potser una mica més tard...)

dilluns, 16 setembre de 2013

Vivint a Eugene


Des de fa ja uns dies, que continuo el meu camí des d'Eugene, OR. Espero que la inspiració que tinc amb pensaments pugui plasmar-se en escrits nous per aquest blog, que m'agradaria continuar durant aquesta etapa de la meva vida. Potser no cada dia, ni cada setmana, ni cada més, però m'agradaria explicar coses que vagin passant. Que per ser honesta, en passen 1000 cada dia.

Avui ha sigut un dia especial. En paraules, s'ha confirmat que formo part de la nova família que m'acull dins de casa seva. Els fets han estat evidents des del primer dia que vaig posar els peus en aquesta casa. Estic contenta de ser aquí amb ells.

Una abraçada! :)




diumenge, 9 juny de 2013

Instants màgics amb persones màgiques

el Jan, llum

Estic segura que hi ha persones que són a les nostres vides per recordar-nos que bonic és viure. El Jan, apareix en molts d'aquests dies, en que necessites recordar que hi ha dies en que també és bonic. 

Ahir va ser un dia de preparació física i emocional per el proper viatge que faré. No aniré molt lluny, només 64 km, però els faré caminant. El viatge serà Santa Coloma de Queralt - Montserrat. Diu el meu pare que no podré fer-ho... però crec que és tan sols una manera de dir-me que si que puc. Perquè tot sovint, quan ell diu que no puc fer una cosa, lluito amb totes les meves forces per fer-les realitat. 

Doncs ahir al matí vam començar a caminar, i al cap d'una estona molt curta, es va posar a ploure d'una manera en què només uns bojos podrien aguantar hores caminant. No vam parar immediatament, i vam seguir caminant fins a Bellprat, ja que la pluja va impedir que poguéssim avançar més. D'haver-ho sapigut, el fet de que acabés sortit el sol, potser si que hauriem continuat caminant. Però al veure els trons i els llampecs, va ser molt més segur posar-se sota cobert. La Montse i el meu pare em van acompanyar en aquesta aventura, on vaig sentir-me astronauta, i fada d'un bosc encantat. Gràcies per caminar al meu costat!

Vaig dormir, tenia els peus glaçats, i tinc por de posar-me malalta. Fa dies que no em passa i em sembla una mica estrany. Però bé, una mica de repòs va fer el fet. 

La música em carrega d'energia, i assajar amb el Cor Vint-i-u és una recompensa enorme cada dissabte que hi sóc. A vegades sento com els ulls s'entelen d'emoció, i penso, un dia d'aquests em posaré a plorar en mig de tot això, i tothom em mirarà raro... encara més... ;) gràcies per ser alegria! :)

I després... camins que no eren nous, però a les fosques tot sembla una altre cosa. Vaig caminar sota la pluja per camins a la nit, amb tots els que eren a prop, i després vaig caminar sota el cel estrellat de primavera. I em vaig imaginar a mi mateixa, la setmana que ve fent el mateix. Caminant, pensant, i sentint que aquest camí que vaig recorrent cada dia, em portarà a un destí, on el millor serà mirar enrere. 

Bon camí! :) 

Feia dies que no escrivia i ja gairebé sentia que no recordava ser una mica poeta... espero tornar aviat a treure de dins pensaments que vull que quedin en aquest mar virtual... per si algú, algun dia els necessita. 

Una abraçada. 


Marta 

caminant sota la pluja, amb un somriure 

dimecres, 27 març de 2013

Eugene, OR


Sé que últimament no tinc gaires paraules per aquest blog, per explicar la utopia que vaig vivint cada dia... Hem sap greu.

Com molts, visc en una època de confusió sobre com encarar la vida, i intentant imaginar quin és el pas següent. La veritat és que si que hi ha coses clares, al setembre ja tornaré a estar a Eugene, i en tinc moltes ganes. Però queden 5 mesos plens d'incognites, però també de coses que poden arribar a ser realment emocionants.

Espero poder tornar a escriure paraules boniques, inspiradores en breu. Que quedin plasmades en aquest ciber espai, en que de moment, encara podem tornar, sigui on sigui.


5 mesos plens de sorpreses.... :)


Que tingueu bona Pasqua! :)

dijous, 31 gener de 2013

Gener de 2013

Deixem el gener darrere, per avançar cap a Febrer.

El GENER ha estat un mes màgic, amb els seus alts i baixos, però un mes que recull experiències de tots colors.

Espero que el vostre gener, sigui un mes per recordar, per lo bo, i potser també per lo dolent, que tot i ser dolent, ens fa apreciar encara amb més ganes els moments bons! :)




dimecres, 30 gener de 2013

Birthday Presents

Quan els amics fan anys, o passen coses extraordinàries, intento que el meu Art formi part d'un bon regal. Aquest cap de setmana vam celebrar l'aniversari de l'Ana i el Xarli! I això és el que ha sortit! :)






diumenge, 27 gener de 2013

Comparteixo: Hollie Chastain

Avui, saltant de pàgina amb pàgina per la xarxa he descobert una artista que m'ha semblat meravellosa. La Hollie Chastain. Té un algo molt especial. Suposo que és la tècnica, i la aplicació del color que dóna a la seva obra un toc increhible. Les cares blanques, també com les dels meus personatges, me l'han fet apropar. I m'ha encisat.

Aquí us deixo amb dues de les seves peces que m'han agradat més.



A vegades una imatge val més que mil paraules. I crec que per descriure l'obra d'aquesta noia, sobren les paraules. :)

Thanks Hollie Chastain for sharing with the world this amazing drawings! :) And thanks for your lovely words! :)